Quan comprem una CPU nova amb una generació de diferència, esperem una millora significativa en rendiment. Però què succeeix quan ens trobem amb que el processador més modern, amb arquitectura millorada, memòria DDR4 de major velocitat i suposadament més eficient energèticament, rendeix pràcticament igual o pitjor que el seu predecessor? Exactament això és el que ocorre quan comparem l’i5-4670 (Haswell, 2013) amb l’i5-7400 (Kaby Lake, 2017). I la resposta ens revela com Intel va utilitzar la “eficiència energètica” com a eina de màrqueting.
La Comparativa en Números Bruts
Comencem amb el que realment importa: el rendiment en brut, sense considerar eficiència energètica ni característiques modernes. Aquí és on la comparativa es torna incòmoda per a Intel.
PassMark CPU Mark (Potència Bruta Pura)
Segons PassMark, l’eina de benchmarking estàndard industrial:
- i5-4670: 5.492 punts
- i5-7400: 5.475 punts
- Diferència: Només 0,3% a favor de l’i5-4670
Quatre anys de diferència. Dues generacions d’arquitectura. DDR4 vs DDR3. I el resultat és pràcticament idèntic. De fet, el processador més antic surt lleugerament victoriós.
Single-Thread Rating
En execució d’un sol fil:
- i5-4670: 2.128 punts
- i5-7400: 2.071 punts
- Diferència: 2,7% a favor de l’i5-4670
L’i5-4670 manté aquest lideratge a causa de les seves freqüències base més altes: 3,4 GHz contra 3,0 GHz, i 3,8 GHz de turbo contra 3,5 GHz en l’i5-7400.
La Il·lusió del DDR4-3000
És aquí on molts usuaris cauen en la trampa del màrqueting. L’i5-7400 suporta DDR4 en lloc de DDR3, i aquesta memòria és significativament més ràpida. Vegem si això compensa:
- i5-4670 amb DDR3-1600: Amplada de banda de 25,6 GB/s
- i5-7400 amb DDR4-2400 (estàndard): Amplada de banda de 38,4 GB/s
- i5-7400 amb DDR4-3000 (overclocked): Fins a 48 GB/s teòrics
En teoria, l’amplada de banda és 50% superior. Però aquí està el problema: ambdós processadors són quad-core sense hyperthreading, amb només 6 MB de memòria cau L3. Aquests no són colls d’ampolla d’amplada de banda de memòria en la majoria d’aplicacions. Són colls d’ampolla de freqüència de rellotge.
En benchmarks reals, aquesta amplada de banda addicional no es tradueix en millora proporcional de rendiment. L’i5-7400 segueix sense assolir les freqüències de l’i5-4670, i això és el que realment limita la seva potència bruta.
El Consum Energètic: La Gran Mentida
Aquí és on el màrqueting d’Intel es torna especialment intel·ligent (o fraudulent, depenent de com ho vegem).
Especificacions Oficials vs. Realitat Pràctica
- i5-4670 TDP: 84W
- i5-7400 TDP: 65W
- Reducció de màrqueting: 22,6% menys energia
Sona impressionant. Intel va passar de 84W a 65W. Però què significa realment això en un sistema real?
Si prenem un i5-4670 funcionant a la seva velocitat nominal (3,4 GHz base, 84W consum) i un i5-7400 funcionant en un sistema real on assoleix freqüències similars a causa del turbo boost o perquè se li permet assolir el seu màxim, ambdós acabaran consumint pràcticament el mateix. L’i5-7400 manté el TDP baix d’especificacions perquè Intel deliberadament va baixar les seves freqüències base.
Per què Intel va Baixar les Freqüències?
Quan comparem un i5-4670 amb consum real en càrrega completa versus un i5-7400 en càrrega completa, la diferència d’eficiència real desapareix si ambdós operen a consums similars. Llavors, per què Intel va especificar un TDP més baix?
La resposta és simple: no va ser per beneficiar-te, sinó per beneficiar-se a si mateixa.
Les Vertaderes Raons Darrere del Màrqueting d’Intel
1. Compatibilitat de Sistemes Heretats
Intel necessitava que l’i5-7400 funcionés en plaques base antigues amb fonts d’alimentació febles i dissipadors més petits. Especificar un TDP de 65W permetia als fabricants de sistemes OEM utilitzar PSUs de menor capacitat i sistemes de refrigeració més compactes. Això és una decisió empresarial, no una millora d’eficiència real.
2. Diferenciació de Productes
En baixar les freqüències en l’i5-7400, Intel forçava als usuaris que volien millor rendiment a comprar models amb sufix K (com l’i7-7700K), que venien amb multiplicadors desblocats i freqüències més altes. És una estratègia de segmentació: l’usuari “normal” obté poques millores, però l’usuari que paga més pel model K obté velocitats atractives.
3. Guanys de Fabricació
Migrar de 22nm (Haswell) a 14nm (Kaby Lake) redueix significativament els costos de fabricació d’Intel. Especificar un TDP més baix permet a Intel afirmar que està innovant en eficiència, quan realment està retallant costos. La millora de procés genera menys calor inherentment, però Intel va optar per reduir freqüències en lloc de traduir això en millor rendiment.
4. Màrqueting Pur
Dir “22% menys TDP” sona fantàstic en els fulls d’especificacions. Els mitjans ho repliquen. Els usuaris veuen números impressionants. Però en la pràctica real, especialment en gaming o en càrregues de treball on el rendiment absolut importa, aquesta mètrica no reflecteix cap millora a l’usuari final.
La GPU: Una Història Diferent
Per completar el quadre, val la pena esmentar que mentre la CPU d’Intel estancava el seu rendiment, al costat de les GPUs passava alguna cosa similar. Comparem la GTX 1060 3GB versus la RX 580 4GB (descartant el GB extra de la RX per equitat, com demanes):
- GTX 1060 3GB (16nm): 1.280 CUDA cores, ~3,3 TFLOPS
- RX 580 4GB (14nm): 2.304 stream processors, ~6,17 TFLOPS
- Avantatge RX 580: ~87% més potència de càlcul brut
Cal destacar que sense OC ambdues gràfiques consumeixen pràcticament el mateix 120W la GTX vs 119W la RX
Aquí sí veiem una millora real d’arquitectura i procés (14nm vs 16nm). AMD ofereix gairebé el doble de potència bruta amb un consum pràcticament idèntic a la GTX 1060. Però nota alguna cosa interessant: AMD no va necessitar parlar d'”eficiència energètica” per justificar les seves millores. Simplement va proporcionar més rendiment. I a diferència d’altres fabricants, AMD va especificar un TDP màxim de 185W en la RX 580, donant-li espai a l’usuari per fer OC i obtenir encara més rendiment sense sorpreses tèrmiques.
Curiosament, si comparem la RX 580 4GB amb la GTX 1060 6GB (el doble de memòria), la RX 580 segueix guanyant. Per què és important això? Perquè demostra que la superioritat de la RX 580 no ve de tenir més VRAM, sinó d’una arquitectura GPU fonamentalment més potent. La GTX 1060 6GB té exactament els mateixos 1.280 CUDA cores que la versió de 3GB; l’única diferència és memòria. No obstant això, la RX 580 amb els seus 2.304 stream processors vence fins i tot aquesta versió millorada. Això reforça l’argument: la RX 580 guanya perquè és millor arquitectura, no perquè tingui un GB extra. La VRAM només afecta el rendiment quan el coll d’ampolla és memòria, no quan el coll d’ampolla és potència de càlcul GPU, com ocorre amb els processadors.
I Llavors Què Significa Tot Això?
Quan comprem una CPU nova amb 4 anys de diferència i arquitectura millorada, esperem que rendeixi millor. Però aquí ens trobem amb que:
- El rendiment brut és pràcticament idèntic o inferior
- El DDR4-3000 no compensa les freqüències més baixes
- La “millora energètica” no es tradueix en millor rendiment per vat
- Si ambdues CPUs consumeixen potència similar en ús real, el rendiment segueix sent idèntic
La conclusió és incòmoda per a Intel: la generació Kaby Lake no va ser un salt de rendiment, va ser un pas enrere emmascarat amb especificacions de màrqueting.
El Context Empresarial
No és que Intel fos incompetent. És que la companyia va triar estratègicament no passar els guanys d’eficiència del procés de 14nm a l’usuari final en forma de major rendiment. En el seu lloc, Intel:
- Va tallar freqüències per reduir costos de refrigeració i fabricació
- Va forçar a usuaris exigents cap a models K més cars
- Va utilitzar mètriques de màrqueting (TDP, eficiència) per justificar canvis que només la beneficiaven
- Va aprofitar que l’usuari promig no compara benchmarks en profunditat
Si Intel hagués optat per mantenir les freqüències de l’i5-4670 en l’i5-7400, hauríem vist un salt de rendiment real. Però això hauria significat menys diferenciació entre models de gamma baixa i alta, reduint marges de guany.
Conclusió: Desconfiar del Màrqueting d’Especificacions
Aquesta comparativa ens ensenya una lliçó valuosa per a qualsevol que compri maquinari: no confiïs cegament en especificacions de màrqueting. Quan una generació nova aparentment millora en “eficiència” però manté (o redueix) rendiment brut, preguntem-nos per què.
Moltes vegades, aquestes millores beneficien més al fabricant que a l’usuari. Menor consum pot significar menors costos de refrigeració per al fabricant, no millor experiència per a nosaltres. DDR4 més ràpid sona bé, però si el coll d’ampolla és la freqüència del rellotge, no soluciona res.
La lliçó final és simple: quan comparem generacions de CPUs, mirem benchmarks de rendiment real, no fulls d’especificacions. I si el rendiment real és idèntic, llavors aquesta “millora” és només màrqueting Intel.
Comentaris recents