todo-lo-que-no-suma-resta

Tot el que no suma, resta. Ja ho deia Masaki Imai, creador del mètode Kaizen, de Kai (canvi) i zen (millora). Podríem resumir-ho com un mètode de millora continuada, en petits passos, potser mínims, però que quan es van acumulant suposen un “gran canvi”, la “gran millora” .Ningún pas sobra. I tot el que sobra, s’elimina. Com diria Seth, si no saps perquè vas, no vagis.

Però ¿és això el que fem? ¿Definim clarament uns objectius i els seus passos? ¿Definim les evidències? No ho tinc tan clar.

Acabo amb un pensament d’Albert Einstein:

Hem d’aprendre a diferenciar clarament el que és d’importància fonamental, el que és realment bàsic, del que és indispensable, i deixar de banda tota la resta, la quantitat de pensaments que s’aglutinen en la ment i la distreuen de l’essencial.